Furgoneta pròpia i relació laboral: què confirma el Tribunal Suprem
STS 714/2026 · 15/09/2026 · ECLI:ES:TS:2026:3877
El Tribunal Suprem confirma el caràcter laboral de la relació d’un conductor que treballava amb una furgoneta pròpia de 3.200 kg de massa màxima autoritzada, integrat en l’organització d’una empresa industrial. La STS 714/2026, de 15 de setembre, explica per què aportar el vehicle no era suficient per excloure la relació laboral en aquest cas.
Quina feina feia el conductor
El conductor prestava serveis des de 1984 i estava donat d’alta al RETA. Tot i haver subscrit contractes d’arrendament de serveis, exercia una activitat habitual sotmesa als horaris, torns i encàrrecs de l’empresa, amb remuneració per hores. En el recurs no es discutia la dependència respecte de l’organització empresarial.
El 95 % de la jornada es dedicava a transports dins dels terrenys de l’empresa. Els desplaçaments per vies públiques eren marginals. El vehicle aportat era una furgoneta amb una massa màxima autoritzada de 3,2 tones.
L’exclusió de l’article 1.3.g no és automàtica
L’article 1.3.g de l’Estatut dels treballadors preveu una exclusió per a determinats serveis de transport prestats a l’empara d’autoritzacions administratives de les quals sigui titular el prestador, a canvi d’un preu i amb vehicles comercials de servei públic de la seva propietat o sota el seu poder directe de disposició. La Sala recorda que aquesta excepció s’ha d’interpretar restrictivament.
El transport intern que ocupava el 95 % de la jornada no requeria autorització administrativa i quedava fora d’aquesta exclusió. Per al Suprem, aquest motiu ja era suficient per mantenir la competència de l’ordre social sobre l’extinció de la relació laboral.
Transportar per a la mateixa empresa no equival a prestar transport públic
La sentència afegeix una segona raó: l’activitat principal de l’empresa era industrial, no el transport de mercaderies per a tercers. Els desplaçaments servien a la seva pròpia activitat i constituïen transport privat complementari, d’acord amb els articles 100 i 102 de la Llei d’ordenació dels transports terrestres.
En aquest context, la Sala situa en 3,5 tones de massa màxima autoritzada el llindar rellevant per valorar l’aportació del vehicle, amb la precisió que recull per als vehicles elèctrics. La furgoneta de 3,2 tones no tenia prou rellevància perquè el mitjà material predominés sobre el treball personal. Hi concorrien, a més, les notes pròpies del contracte de treball: dependència, alienitat i retribució. Aquesta conclusió no permet qualificar automàticament qualsevol activitat amb vehicle propi com a laboral.
Què resol i què queda pendent
El Suprem desestima el recurs de l’empresa i confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 29 d’abril de 2025, que havia reconegut la naturalesa laboral de la relació i ordenat que el jutjat social resolgués el fons del litigi.
Aquesta sentència del Suprem no declara l’acomiadament nul ni improcedent i no reconeix cap indemnització per acomiadament. Aquesta qüestió queda pendent de resolució pel jutjat social. Els 1.500 euros imposats a l’empresa corresponen a les costes del recurs, no a una indemnització al conductor.
Què convé revisar en una relació de transport
Cal comprovar qui organitza la feina, com es remunera, per a quina activitat es transporta, quines autoritzacions són exigibles i quina és la massa màxima autoritzada del vehicle. El nom del contracte o l’aportació d’una furgoneta no substitueixen aquest examen dels fets.
Consultar el meu assumpte de transportResolució i referència verificable
Tribunal Supremo · Sala de lo Social · Sentencia 714/2026, 15/09/2026
Recurso 2954/2025 · ROJ: STS 3877/2026
ECLI:ES:TS:2026:3877 · Id CENDOJ: 28079140012026100692
Anàlisi original d’AMS ADVOCATS elaborada exclusivament a partir de la resolució judicial. PDF en castellà, descarregat del CENDOJ i reproduït sense modificacions. Verificat el 22 d’octubre de 2026. Fonaments jurídics tercer i quart i decisió.