El TJUE rebutja que la negligència greu permeti al banc ajornar el reintegrament d’un pagament no autoritzat
La sentència C-70/25 distingeix entre el reintegrament immediat d’un pagament no autoritzat i la responsabilitat definitiva per la pèrdua.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha precisat la protecció de l’usuari davant operacions bancàries no autoritzades en la sentència de 15 d’octubre de 2026, assumpte C-70/25, Tukowiecka.
L’obligació de reintegrament immediat
L’entitat ha de reintegrar l’import immediatament i, com a màxim, al final del dia hàbil següent al dia en què té coneixement de l’operació. Aquesta obligació pressuposa que l’usuari la comuniqui sense demora injustificada. Atribuir-li negligència greu no és suficient per rebutjar el reintegrament.
L’excepció exigeix motius raonables per sospitar un frau del mateix usuari i la comunicació escrita d’aquests motius a l’autoritat competent.
La responsabilitat definitiva s’examina després
El reintegrament inicial no determina qui suportarà definitivament la pèrdua. El banc podrà reclamar posteriorment al client si acredita els pressupòsits legals de la seva responsabilitat. Li correspon provar la negligència greu.
La decisió interpreta els articles 73.1 i 74.1 de la Directiva (UE) 2015/2366. Es refereix a pagaments no autoritzats; no estableix una devolució definitiva i incondicional de qualsevol import perdut en una estafa.
Sentència íntegra i font oficial
Resolució: TJUE, Sala Primera, 15 d’octubre de 2026; C-70/25; ECLI:EU:C:2026:852. Vegeu els apartats 31–42, 46 i 52.
Llegir o descarregar la sentència íntegra en PDF (castellà)
Còpia de lectura del text íntegre en castellà d’EUR-Lex, edició provisional. Conserva el text de la resolució; el format no és el del PDF oficial del Tribunal.